SANT JORDI.

La llegenda de Sant Jordi explica la història d'un rei que vivia terroritzat a causa d'un drac que cada dia es menjava a una persona del seu poble, i un dia li va tocar a la seva filla, la princesa, però tots el habitants, que l'adoraven volien ocupar el seu lloc i estaven disposats a fer-ho però el rei va dir que la seva filla era una ciutadana més i que havia de ser just. Llavors ella va anar a la cova del drac però per el camí es va trobar un cavaller que li va dir que havia vingut de molt lluny per a salvar-la i al arribar a on es trobava el drac quan ell anava a atacar a la princesa, el cavaller va clavar-li una llança i el va matar, de la sang del drac va sorgir una rosa i el cavaller se la va oferir a la princesa i així aquest cavaller va salvar a la princesa i al seu poble.

A Catalunya és tradició de que els homes regalin una rosa a les noies i les noies als nois un llibre per la llegenda i per mostrar el seu amor.

Sant Jordi que és el patró de Catalunya és festa a l'Aragó per la importància que li donen, aquí es fan els regals.

                                  

Si vols més informació ves aquí.

SETMANA SANTA.

Les processions de Setmana Santa tenen de particular el seu motiu principal que és la mort i resurrecció de Jesús, doncs en altres dates com nadal per exemple, es celebra el seu naixement o a la quaresma els 40 dies de preparació per arribar a Jerusalem. A les processions o es presenta una ruta amb Jesús a la creu generalment, o altres sants o verges com la Macarena a Sevilla. Aquestes processions són molt multitudinàries especialment a Andalusia on s'ho tomen molt seriosament.

A Espanya es te molta tradició de fer processions al sud de la península i en algunes regions de Castella-Lleó. Això és així perquè en aquests llocs és ja una tradició que sempre segueixen i han seguit a mesura que han anat passant els anys i ho respecten molt.

A Catalunya les processions més famoses són les que es donen a Tortosa, a Verges i a Reus, aquí hi ha més tradició.

Les processions més famoses i a on va més gent són sens dubte les que es fan a Sevilla, on hi tenen lloc la processió de la Macarena i la del Crist del Gran Poder.

                 

Si vols més informació ves aquí

LA QUARESMA.

La Quaresma és un període de quaranta dies per preparar la Pasqua i comença el dimecres de Cendra i acaba a la tarda del dijous Sant, just abans de la "Missa del Sopar del Senyor". Esta relacionat amb el carnestoltes perquè de la Quaresma neix el carnestoltes i es així perquè a la Quaresma s'havien de suprimir totes les activitats divertides i el carnestoltes reunia diverses activitats lúdiques com si es volgués fer una gran festa per després durant la Quaresma en si no es trobés en falta la diversió, el carnestoltes és el contrari. 

Aquesta durada prové de algunes referències religioses com la prova de Jesús al estar 40 dies al desert o els 40 dies que va durar el diluvi. Te cinc diumenges mes el diumenge de Rams.

Durant la setmana Santa es celebra la arribada de Jesús a Jerusalem i la seva ascensió al cel. Es fa sempre a la primera setmana després de la primera lluna plena de primavera perquè tenen en compte el sol i la lluna, el calendari agrícola i el temps de renovació de la terra. Per a mi, carnestoltes no és pren com una preparació per al quaresma sinó com una festa perquè si i malgrat és una festa, te un altre significat com és tenir preparat el perióde de quaresma.



Si vols trobar més informació, mira aquí

CARNESTOLTES.

El carnestoltes te lloc abans de la quaresma cristiana. Es diu que el seu origen ve de les festes paganes que es feien a Baco, el deu del vi o a Apis en Egipte. Per a alguns historiadors els origens d'aquesta festa te lloc fa 5000 anys a las antigas Sumèria i Egipte amb celebracions molt semblants a la del imperi romà, des d'on es va expandir la tradició per Europa i portat a Amèrica pels descobridors espanyols i portuguesos al segle XV. Esta associat a països de tradició catòlica, segons el llibre Guinness dels records la celebració de carnestoltes mes gran del món es fa a Rio de Janeiro. El dijous gras es el primer dia del carnestoltes on es sol menjar botifarra d'ou i també truita. El dimecres de cendre es el primer dia de la quaresma, 46 dies abans de Pasqua i dura 7 semanes. La Quaresma es el periode de 40 dies abans de Pasqua on un es prepara per a la setmana santa i on es sol pràcticar dejuni i abstinència.

Si vols trobar més informació ves aqui

EVANGELIS SINÒPTICS.

Se'ls anomena evangelis sinòptics a tres dels quatre evangelis canònics: Mateu, Marc i Lluc per la seva afinitat i les seves semblances en el contingut de les seves narracions.
"Sinòptic" ve del grec i vol dir que els continguts d'ells poden posar-se en columnes paral·leles o horitzontals.

 
Aquest esquema representa la formació dels evangelis sinòptics amb la teoria de les dos fonts sintetitzada.

                       
L'evangeli Marc.                                     L'evangeli Mateu.


L'evangeli Lluc.

Si vols trobar més informació, mira aquí

LA CANDELERA

Als 40 dies del Nadal (el 2 de febrer), es celebra la candelera on es commemora la presentació de Jesús al temple de Jerusalem i la Purificació de la seva mare. Es un ritus obligat per als jueus. Tradicionalment en aquest dia es desmunta el pessebre i es dóna per finalitzat el nadal.

Antigament en aquest dia s'utilitzaven candeles beneïdes que servirien com a protecció per al nadó que es presentava al temple, abans es repartien candeles beneïdes.

Aquest dia també presenta supersticions com si en aquest dia plou s'acaba l'hivern i si no la primavera tarda mes a arribar. Una altre superstició semblant es la de que si en la nit d'aquest dia hi ha lluna nova s'acaba l'hivern i si hi es plena la primavera tarda mes a arribar. Després hi ha una altra que es curiosa i es la de que si en aquest dia surt un ós que estava hivernant i torna a fer-ho encara es hivern i si no torna a hivernar es que l'hivern ha terminat. Aquesta superstició ha fet que a alguns pobles de l'alt Pirineu com: Viu de Llevata o d'Andorra com: Encamp es celebri una "festa" o tradició coneguda com -Ball de l'ós o de la óssa- on dos homes, un disfressat d'ós es dediquen a fer bromes a la gent. Un altre símptoma de que comença a arribar el bon temps es que en aquest dia comencin a arribar les cigonyes. A la costa est d'Amèrica del nord en aquest mateix dia es celebra el dia de la marmota.

Trobaràs aquesta informació aquí.

ELS ANELLS OLÍMPICS.

Aquests anells simbolitzen l'amistat esportiva entre els pobles del món. Son 5: El vermell es Amèrica i simbolitza els natius d'allà. El blau es Oceania i simbolitza als mars i oceans que l'envolten. El negre es Àfrica i simbolitza el color de pell dels seus habitants. El groc es Àsia i simbolitza els seus grans deserts i també el color de pell dels seus habitants, finalment el verd es Europa que simbolitza els grans boscos del continent. El creador va ser Pierre de Coubertin. Hi ha com a mínim un color d'aquests a la bandera de cada pais del món. Com va dir Pierre: aquest es realment un símbol internacional.


 ves aqui per saber mes...